Et vull etern en mi.
Etern en l’úter de l’èter.
Per Semper.
Moriré. Moriràs. No obstant, perdurarem in saecula saeculorum en aquestes paraules efímeres; efímeres però eternes.
PER SEMPER EADEM.
I així com el temps que transcorre en un rellotge de sorra vas anar desapareixent, granet per granet, sigil·losament, fins a desaparèixer del tot.
Però jo sempre recordaré la lluna d'aquella nit.
Mai t’ha agradat pensar en el passat; creus que és una pèrdua de temps reflexionar en allò que ja no pot canviar; i tens raó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario