jueves, 12 de julio de 2007

SEMPER E@DEM (www.atzucacs.blogspot.com)

Et vull etern.
Et vull etern en mi.

Etern en l’úter de l’èter.
Per Semper.


Moriré. Moriràs. No obstant, perdurarem in saecula saeculorum en aquestes paraules efímeres; efímeres però eternes.


PER SEMPER EADEM.

I així com el temps que transcorre en un rellotge de sorra vas anar desapareixent, granet per granet, sigil·losament, fins a desaparèixer del tot.

Però jo sempre recordaré la lluna d'aquella nit.

Mai t’ha agradat pensar en el passat; creus que és una pèrdua de temps reflexionar en allò que ja no pot canviar; i tens raó.

No hay comentarios: